El formatge: El Formatge Comté, una de les meravelles
franceses, rei de reis, un dels preferits de Via Vàlia. Elaborat amb
llet crua de vaca, té una forma de roda, cilíndrica, d’uns 12 cm
d’alçada i un 65 d’amplada, amb un pes de vora els 40 Kg. És un formatge
de muntanya, gran, elaborat a les suaus serralades del massís del jura,
al Franc Comtat. Per elaborar una roda de Comté es necessiten
aproximadament uns 500 litres de llet de vaca de les races montbéliarde
(que representa la immensa majoria) i simmental française.
El
Comté és un familiar del Gruyère, tot i que un pèl més suau que aquest,
més dolç, i molt, molt ric en aromes que provenen de les increïblement
riques pastures del Jura. És un formatge amb una llarguíssima història
que es remunta, més o menys, cap al segle XXIII, quan es van crear les
primeres fructeries (avui en dia anomenades fruitières). A les
fruitières o formatgeries és on els pastors porten cada dia la llet que
munyeixen matí i vespre. Allà s’elaborarà després el formatge cada dia,
365 dies a l’any. Cada fruitière, situades normalment als pobles del
Jura, treballa amb els pastors del voltant, normalment vora la vintena.
N’hi ha unes 175 a la regió que processen la llet de més de 3.000
granges, conformades per unes 100.000 vaques de les races esmentades.
Cada fruitière elabora el seu propi comté, amb la seva pròpia
personalitat i gust.
Elaborar
una peça de comté és un procés que dura unes tres setmanes. Aleshores
és quan entren en joc els afinadors. Els afinadors són aquells que
maduren els comtés en caves condicions especials durant un mínim de
quatre mesos i fins a 12, o 24, o, en comptadíssimes ocasions, fins a 36
mesos. Només les peces escollides, perfectes, es maduren fins a aquest
punt. No cal dir que un tast d’un comté d’estiu de més de dos anys eleva
l’experiència a una categoria inimaginable. En fi, qui l’hagi tastat
alguna vegada entendrà perfectament de què parlem. I els que no,
tasteu-lo; no ho oblidareu.
Les vaques pasturen durant entre sis i
nou mesos a l’any en camps destinats a l’agricultura extensiva. Més o
menys es calcula una hectàrea per vaca. De la llet que produeixen amb
aquesta alimentació lliure d’herba fresca se n’elabora el comté d’estiu,
el més apreciat, ric i complexe. Durant els mesos d’hivern s’alimenten
de farratge, que fa el formatge una mica més blanc (ha perdut els
carotens que sí tenen les herbes i les flors fresques) i li dóna un gust
diferent. Qualsevol tipus de pinso o alimentació fermentada estan
prohibits perquè afecten negativament al gust final del formatge.
El
Comté va ser la primera AOC (denominació d’origen) creada a França.
L’organisme regulador és molt estricte, i només es permet que les peces
que compleixin uns mínims molt exigents portin l’etiqueta Comté, que pot
ser verda, per als millors entre els millors, o marró, per a la resta.
Origen i procedència:El
formatge Comté prové del massís del Jura, que corre paral•lel als Alps,
al regió del Franc Comtat. La ciutat més important de la zona, i
capital del departament del Doubs, és Besançon, antiga ciutat que va ser
molt important en temps dels romans i que mereix una visita. El país
del comté el formen els departaments del Doubs, Jura i Ain. Des de
Besançon es poden fer molts recorreguts en cotxe pels departaments del
Doubs i Jura, per petites carreteres que van recorrent muntanyes i
vinyes i pobles, cadascun amb la seva formatgeria, on es poden comprar i
tastar els Comtés autòctons, a més del Morbier i del Bleu de Gex, els
altres formatges produïts a la regió. També són molt reconeguts els seus
vins (els blancs Côte de Jura i els vins d’Arbois), i embotits. També
és possible arribar-se a alguna de les cases d’afinadors, que organitzen
visites guiades a les seves caves i tastos dels seus formatges.
Imformació treta de: http://bloc.viavalia.com/
Estem al mercat municipal de la Masuca des de la seva inauguració l'any 1975. He anat introduint productes segons la demanda de cada moment. Primer era tan sols productes del porc amb els seus derivats, després s'han introduït formatges, carn fresca i embotits de porc ibèric.....Actualment també oferim tota mena de productes d'aviram, envasats al buit i preparats per donar més facilitats a la nostra clientela.Si veniu al mercat, ens podeu trobar a les parades 2-3
Translate
dilluns, 17 de setembre del 2012
dimarts, 11 de setembre del 2012
Historia de la pizza
En aquell temps la pizza s'utilitzava com un sistema de prova per saber si la la temperatura dels forns era l'adequada, era un plat de gent pobra que es venia als carrers i no era considerat una recepta de cuina. Abans del segle XVII la pizza es cobria amb una salsa blanca que posteriorment va ser substituïda per l’oli, formatge, tomàquets o peix. El 1843 Alexandre Dumas (pare) va descriure la diversitat d'ingredients posats a sobre de la massa de pizza. El juny de 1889 , per tal d'honorar la reina consort d’Itàlia, Margarida de Savoia, el cuiner napolità Raffaele Esposito creà la "Pizza Margarida", una pizza guarnida amb tomàquets, mozzarella formatge i alfàbrega , que representaven els colors de la bandera italiana. Ell va ser el primer en incorporar formatge a la pizza. La seqüència exacta a través de la qual els gustosos pans plans medievals mediterranis van passar a ser les pizzes actuals no està del tot establerta.
A la nostra botiga podeu trobar tota classe de pizzes artesanals i si voleu també les podem fer al vostre gust.
Tenim deu varietats: pernil dolç, pernil dolç amb frankfurt,
pernil dolç amb frankfurt i bacon, 4 formatges, pernil dolç amb formatge de
cabra, pernil salat amb formatge de cabra, anxoves I tonyina, vegetals, pernil
dolç amb pinya I pernil dolç amb xampinyons.
dilluns, 3 de setembre del 2012
Tipus de pernil
Pernil serrà, de porc blanc.
El pernil Serrà prové de porcs blancs criats amb pinsos. El porc blanc es cria en diverses zones d'Espanya i la curació és típica de àrees com Salamanca, Terol, Andalusia i Extremadura.
Pernil ibèric “pota negra”
El pernil ibèric
procedeix de porcs de raça ibèrica, que per les seves peülles negres són anomenats
"pata negra". De ibèrics hi ha de 4 tipus, el de enceball, el
d'enceball extensiu, el de "recebo"i el de Gla (Bellota).
El pernil
ibèric de gla "pota negra" , és la pota del darrera del porc ibèric
criat en llibertat i alimentat amb glans. Curació superior a 36 mesos. Producte
de màxima qualitat en pernil ibèric .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)