Translate

dissabte, 15 de desembre de 2012

Festes de Nadal 2012















 Cada any, quan arriba el Nadal, m’agrada improvisar amb els productes.
Fa uns anys vaig començar tenint  uns patés belgues que va ser un gran èxit. Any rere any, la gent ve a la botiga a buscar-los. Quan venen els proveïdors a la botiga a presentar els seus productes de Nadal, sempre intento buscar les coses més curioses i que puguin ser de l’agrat de la meva clientela.
Les festes de Nadal son festes en que la gent ho celebra amb les seves famílies o amics, i cada vegada més , a part dels menjars tradicionals: Caldo de Nadal, pollastre farcit, canelons, una bona plata d’entremesos…..; també ens agrada improvisar i posar algunes “delicatesen”que fan de les nostres taules un moment especial i també original.
Aquí us deixo les fotos d’alguns dels productes que tinc per aquestes festes. Espero que us agradi veure-les i si voleu a la meva botiga les podeu trobar.



Us desitjo unes bones festes, dons apart de com està tot, crec que hem de mirar les coses amb esperança i també positivament . Tot lo dolent passa i al final sempre arriba el bó.

BONES FESTES 2012
Maria Àngels

diumenge, 4 de novembre de 2012

El pernil ibèric ens aporta moltes proteïnes



Beneficis per a la salut del pernil ibèric.


 El seu major benefici per al nostre cos ens l'aporta el seu alt grau en proteïnes.
 Conté un 50% més de proteïnes que la carn fresca i en 100 g de pernil ibèric tindrem el 33% de les proteïnes necessàries per al nostre dia.
 És per això que el pernil ibèric és tan recomanat per dietes altes en proteïnes i per al processos de creixement dels nens




El pernil ibèric de qualitat aporta al cos vitamines i minerals que no només no perjudiquen la salut sinó que són un complement molt bo per a dietes equilibrades.
 El pernil aporta a qui el menja vitamines del grup B, com la B1, la B2 i la niacina.
 També és ric en ferro, zinc, magnesi, calci i fòsfor.
 Menjant una mica de pernil ibèric per esmorzar tindrem el 30% del fòsfor del consum diari recomanat. 

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Panellets



La festa de  tots Sants es molt  tradicional a Catalunya. Es celebra la castanyada i juntament amb les castanyes es habitual trobar els típics “panellets”. Com cada any i com moltes altres cases, tinc per costum fer-ne uns quants. Aquí teniu unes fotos.









Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de moniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.




L'origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una menjada després de la mort d'algun familiar. Aquest menjar tenia un caire ritual en la forma de parar la taula, la distribució dels comensals i els menjars que es donaven.

Un altre costum, comú a molts pobles d'Europa, però que a casa nostra sembla haver desaparegut, és el de fer ofrenes rituals a l'església o davant la sepultura. Una de les ofrenes més característiques és la de menjars, especialment de pa. Aquests menjars devien servir simbòlicament a l'ànima del difunt en el seu viatge al més enllà. Aquestes pràctiques, d'origen molt anterior al cristianisme, han perviscut fins a temps recents.




És cert que, dins aquesta comunitat abstracte i absolutament diversa com és “els àrabs” hi ha països que fan uns dolços molt bons semblants als panellets. Al Magreb, per exemple. Però també és cert que la “cultura àrab” no és la única que té aquesta menja en la seva tradició gastronòmica. A l’Índia, al Japó o al Nepal (per esmentar només alguns països que conec de primera mà), també mengen un cosa molt semblant als panellets. Els panellets indis, nepalesos o japonesos són conceptualment iguals que els catalans: una bola de massapà condimentada, arrebossada amb els fruits del temps i posat a coure. Evidentment, no els anomenen “panellets”.