Panellets

La festa de  tots Sants es molt  tradicional a Catalunya. Es celebra la castanyada i juntament amb les castanyes es habitual trobar els típics “panellets”. Com cada any i com moltes altres cases, tinc per costum fer-ne uns quants. Aquí teniu unes fotos.

Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de moniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.

L'origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una menjada després de la mort d'algun familiar. Aquest menjar tenia un caire ritual en la forma de parar la taula, la distribució dels comensals i els menjars que es donaven.

Un altre costum, comú a molts pobles d'Europa, però que a casa nostra sembla haver desaparegut, és el de fer ofrenes rituals a l'església o davant la sepultura. Una de les ofrenes més característiques és la de menjars, especialment de pa. Aquests menjars devien servir simbòlicament a l'ànima del difunt en el seu viatge al més enllà. Aquestes pràctiques, d'origen molt anterior al cristianisme, han perviscut fins a temps recents.

És cert que, dins aquesta comunitat abstracte i absolutament diversa com és “els àrabs” hi ha països que fan uns dolços molt bons semblants als panellets. Al Magreb, per exemple. Però també és cert que la “cultura àrab” no és la única que té aquesta menja en la seva tradició gastronòmica. A l’Índia, al Japó o al Nepal (per esmentar només alguns països que conec de primera mà), també mengen un cosa molt semblant als panellets. Els panellets indis, nepalesos o japonesos són conceptualment iguals que els catalans: una bola de massapà condimentada, arrebossada amb els fruits del temps i posat a coure. Evidentment, no els anomenen “panellets”.