La festa de
tots Sants es molt tradicional a Catalunya.
Es celebra la castanyada i juntament amb les castanyes es habitual trobar els típics
“panellets”. Com cada any i com moltes altres cases, tinc per costum fer-ne uns
quants. Aquí teniu unes fotos.
Els panellets són un producte de rebosteria
casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat
inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de moniato o patata. Poden
anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu
costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.
L'origen dels panellets
com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un
record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets
a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat.
En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una
menjada després de la mort d'algun familiar. Aquest menjar tenia un caire
ritual en la forma de parar la taula, la distribució dels comensals i els
menjars que es donaven.
Un altre costum, comú a
molts pobles d'Europa, però que a casa nostra sembla haver desaparegut, és el
de fer ofrenes rituals a l'església o davant la sepultura. Una de les ofrenes
més característiques és la de menjars, especialment de pa. Aquests menjars
devien servir simbòlicament a l'ànima del difunt en el seu viatge al més enllà.
Aquestes pràctiques, d'origen molt anterior al cristianisme, han perviscut fins
a temps recents.
És cert que, dins aquesta comunitat abstracte i absolutament diversa com és
“els àrabs” hi ha països que fan uns dolços molt bons semblants als panellets.
Al Magreb, per exemple. Però també és cert que la “cultura àrab” no és la única
que té aquesta menja en la seva tradició gastronòmica. A l’Índia, al Japó o al
Nepal (per esmentar només alguns països que conec de primera mà), també mengen
un cosa molt semblant als panellets. Els panellets indis, nepalesos o japonesos
són conceptualment iguals que els catalans: una bola de massapà condimentada,
arrebossada amb els fruits del temps i posat a coure. Evidentment, no els
anomenen “panellets”.