A Catalunya
se celebren fires i mercats des d’abans de l’edat mitjana. Van néixer davant la
necessitat d’establir un punt de trobada entre comerciants i compradors i
continuen vigents. En ple segle XXI, són un lloc de trobada social amb fama de
tenir un assortiment de qualitat.
Des
de temps primitius hi ha hagut intercanvi de béns i productes entre persones i
pobles. Els orígens dels intercanvis comercials, però, es remunten a l’àgora
atenenca. Malgrat el pas del temps, els mercats i les fires no han deixat de
ser un lloc d’articulació social, de trobada entre els que tenen la necessitat
de vendre i els que desitgen adquirir. Una ‘àgora’ en la qual els productes
s’exposen, on els colors i les olors es barregen i on es pot establir, moltes
vegades, contacte directe amb el productor.
Els mercats,
com els coneixem ara, es van començar a gestar sobretot a l’edat mitjana com a
resposta a l’escassetat de subministraments per les aglomeracions humanes que
van produir. Es tractava, sobretot, de fixar unes dates on la gent es pogués
trobar. Amb els mercats també es van començar a regular les mesures, els pesos
i les monedes que s’havien d’utilitzar per realitzar les transaccions.
En aquell
moment, la celebració dels mercats depenia, sobretot, del gènere que s’havia de
vendre. En canvi, les fires s’acostumaven a celebrar a l’entorn d’alguna
festivitat religiosa i tenien una periodicitat anual. També depenien dels
moviments anuals del bestiar –transhumància, rutes caravaneres i comercials
marítimes–. La gent, doncs, anava a les fires tan sols durant una època de
l’any a trobar productes assequibles.
Actualment a
Catalunya hi ha moltes poblacions en les quals se celebren aquestes fires. Fins
i tot, en alguns pobles una vegada a l’any reprodueixen els mercats que es
feien durant l’edat mitjana i transformen els carrers. Aquest seria el cas de
Guimerà, Peratallada, Batea, Vic o Montblanc, per posar alguns exemples.
A Catalunya,
un dels mercats més antics dels quals es té constància és el de Bellcaire, al
segle XIV, però n’hi ha molts altres que daten gairebé igual d’antic.
Amb el pas
del temps, els mercats s’han transformat. Han canviat els productes i la
imatge, però encara són una lloc de trobada social amb un assortiment de
qualitat. Potser per aquest motiu, per la percepció de tradicionalitat i de bon
gènere, els últims anys s’ha vist incrementat notablement el nombre de persones
que, a vegades, arriben a recórrer quilòmetres per assistir a un mercat o a una
fira en concret. Fruit d’aquest interès, des de diverses organitzacions, s’ha
creat un seguit de rutes gastronòmiques: del Xató, del Vi i del Cava, de la
Xocolata, del Formatge, dels Cellers Modernistes, de l’Oli... La gent recorre
el país cercant la barreja entre tradició, qualitat i bona cuina.
REf. http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada